El càmping és el sector turístic que més ha evolucionat en els últims anys. Si bé és veritat que el sector es va adormir durant un cert temps, ara es veu en la necessitat de no perdre una posició important dins de les opcions de vacances.

Per seguir en aquesta pugna de pernoctacions cal mantenir una gestió en funció de les tendències que el mateix sector demanda. Unes tendències basades tant en les prioritats com en les necessitats del turista marcades per l’evolució constant de la nostra societat.

Tots volem unes vacances diferents, que suposin una experiència diferent. Tots volem portar-nos de tornada a casa un sac ple d’experiències que poder explicar i recordar.
Per això el gestor del càmping ha d’aplicar accions a mig i llarg termini que proporcionin al client aquestes experiències que ajudaran, sens dubte, a fidelitzar-lo. Però, i com ho fem? Què cal tenir en compte en programar accions de promoció o en dissenyar un programa d’inversions?

Aquí us donem a conèixer 10 tendències a tenir en compte:

1. Estem davant de la “generació de plata”. El nombre de campistes grans ha crescut significativament. Les seves necessitats són diferents. El seu poder adquisitiu també. La tendència en la tipologia d’allotjament ha variat en pro dels mobilhomes i dels bungalous. Busquen un major confort. Segueixen amb la necessitat d’anar de càmping, però amb les comoditats dels nous temps.

2. El càmping ha obert les portes a un “nou campista”. Un client que fins fa poc no coneixia el sector i fins i tot parlava malament d’ell sense tenir cap referència. Aquest nou campista s’allotjarà en mobilhomes o bungalous a causa de les seves prestacions. Necessita espais oberts, grans, ben delimitats i molt confortables. El preu és important, però prefereixen gastar més i tenir més i millors serveis.

3 El nivell d’estudis del campista ha millorat en els últims anys. El 62.4% de tots els campistes tenen un nivell d’estudis mitjà o superior. Fet que origina un possible canvi d’hàbits en el dia a dia del càmping.

4 Tenim un campista amb una “posició financera sòlida” Clients amb un millor poder adquisitiu. Haurem de revisar activitats i serveis per a poder proporcionar experiències a la seva alçada. Segurament no tenen per què ser millors, però si donar-los un format de venda diferent, diferenciat i amb un argot explícit.

5 La mobilitat del campista ha anat variant amb els anys. El 67.7% dels campistes fa vacances 1 o 2 vegades a l’any. El 24% ho fan 3 o més vegades a l’any. A diferència del campista de parcel·la, els turistes d’allotjaments mòbils són més estàtics i El 94.5% d’ells fa vacances només 1 o 2 vegades a l’any. Pot-ser caldrà buscar fórmules per poder atraure el mateix client més d’una vegada l’any.

6. Les estades de vacances s’han escurçat. Si fa uns anys era molt comú que una família passés els mesos d’estiu en una parcel·la avui dia és realment estrany que això passi. El client de parcel·la tendeix a estades més llargues que l’usuari del bungalou. El nou campista tendeix a combinar les seves vacances amb altres destinacions i formats d’allotjament. A aquests fets cal afegir la plena integració dels caps de família a la vida laboral i la dificultat que això comporta en coordinar els dies de vacances. Hem d’adaptar els serveis, activitats, torns i les instal·lacions a estades més reduïdes.

7. El 2017 el 60% de les reserves turístiques de ciutadans del Regne Unit es van fer a través d’un Smart Phone. Només amb aquesta xifra ens podem fer a la idea de la importància de les noves tecnologies. Qui no estigui a la xarxa, no existeix. Qui no faci reserves en línia no és accessible. Qui no ofereix serveis a través del seu web, està perdent ingressos. Qui no disposi d’un sistema de fidelització 2.0, està perdent clients. Si no tenim presència a la xarxa, no som accessibles als nostres clients. Si no els fidelitzem, no els preguntem ni els informem, Quant de temps més podrem sobreviure?

8. El client campista d’avui dia ha evolucionat demandant més i millors serveis. Jo no en tenen prou amb els serveis de tota la vida. Les seves necessitats s’han ampliat fins al punt que comparen aquests amb els que normalment disposen al seu entorn. Els càmpings han de tenir tots els seus serveis oberts des del primer a l’últim dia. Segurament no serà necessari tenir animació cada dia en temporada mitjana, però és important poder aportar aquest valor afegit.

9. Una de les tendències principals en el nostre sector és la tipologia dels allotjaments. El client prefereix els bungalous als mobilhomes i els allotjaments de disseny als més usuals. Aquesta tendència afavoreix molt al càmping a causa de la major rendibilitat d’aquests versus als anteriors. Els glampings, pods, cabanes, carruatges i les tendes africanes són el present i els més demandat. És important tenir clar que no tots aquests allotjaments estan pensats per a la mateixa tipologia de client ni tots els càmpings poden i han de disposar d’ells, ja sigui per la seva localització, temporalitat o demanda.

10. L’última tendència a la qual volem fer referència i no per això menys important, és la necessitat d’aportar al client alguna cosa més que sol, platja, muntanyes, rius, tranquil·litat o un preu assequible. El campista d’avui dia necessita dur-se a casa un sac ple de vivències i experiències per poder explicar i mantenir en la memòria fins a les properes vacances. No estem venent serveis. Necessitem oferir experiències que generin emocions i records. Això ens ajudarà enormement a fidelitzar al nostre client.
En aquest punt és on entra l’especialització dels càmpings. Hem de saber escoltar, entendre, analitzar i proposar accions amb aquest valor afegit. Accions relacionades amb el nostre entorn, amb la nostra experiència, amb la nostra història.

Cada càmping ha d’oferir serveis diferenciats que aportin un valor afegit. Accions molt marcades i característiques de la zona, del seu personal, del disseny dels seus edificis, de la tipologia de gestió. Serveis i accions que, a part de fidelitzar el propi client, ens serveixi com a reclam del nou. Aquesta és la tendència del sector. Si no ens diferenciem serem un més.

Aprofitem les sinergies, escoltem al client, busquem el que els agrada més i el que els fa decidir. El turista no es mou només pel sol, la platja o la muntanya. El turista d’avui vol vivències i experiències.
És cert que no és una tasca fàcil. Requereix temps, programació, previsió, disseny d’accions, anàlisi de resultats i inversions. Però també és cert que el sector del càmping i el seu client està preparat per assumir aquest obligat repte.